Aquest matí he llegit el darrer post de la Núria, he somrigut -per dins i, segurament, per fora- i he pensat: "tan lluny que estem les unes de les altres, i tan a la vora que us sento!".
Jo, que en el primer exemple que el Joan va proposar per iniciar el Debat, a l'inici de curs -tot just fa un parell de mesos, i sembla que faci "una vida!!!-, me'n reia de les actituds dels protagonistes perquè em semblava que tenien la pell molt fina ... total per fer un treball d'assignatura!!! Ai, i tant que cal anar en compte amb les actituds, els matisos, els petits detalls ... Encara que objectivament sigui en benefici del grup, petites coses poden fer grinyolar la fluidesa i bona marxa del grup.
Crec que el nostre cas l'harmonia no és una cosa assèptica: és tan important fer bé la feina, com fer-la de gust; assolir els objectius a nivell individual, però sobretot assolir-los a nivell de grup; la satisfacció personal, com la satisfacció col·lectiva. Aquest és un bé que cal preservar en ell mateix i perquè, a més, afavoreix l'èxit acadèmic.
Jo, que en el primer exemple que el Joan va proposar per iniciar el Debat, a l'inici de curs -tot just fa un parell de mesos, i sembla que faci "una vida!!!-, me'n reia de les actituds dels protagonistes perquè em semblava que tenien la pell molt fina ... total per fer un treball d'assignatura!!! Ai, i tant que cal anar en compte amb les actituds, els matisos, els petits detalls ... Encara que objectivament sigui en benefici del grup, petites coses poden fer grinyolar la fluidesa i bona marxa del grup.
Crec que el nostre cas l'harmonia no és una cosa assèptica: és tan important fer bé la feina, com fer-la de gust; assolir els objectius a nivell individual, però sobretot assolir-los a nivell de grup; la satisfacció personal, com la satisfacció col·lectiva. Aquest és un bé que cal preservar en ell mateix i perquè, a més, afavoreix l'èxit acadèmic.
Molt d'acord amb tu Marta! en un equip no té sentit que només avanci un membre. Tot el grup ha de tirar endavant i assolir els coneixements necessaris. Si no fos així el carro aniria tort de mala manera i ja se sap que un carro tort només pot acabar a la cuneta!
ResponEliminaJa ho veus Marta, la realitat sempre supera la ficció eh!
ResponEliminaLa veritat és que eren quatre "pardilles" (que ningú s'ho agafi per la punta) i ara més o menys totes hem anat avançat en l’aprenentatge de noves aplicacions. Això per mi ja és un èxit.