S'acosta el final d'una gran aventura

Ara que s’acaba l’última PAC, entre el grup hi ha un sentiment contradictori, per una banda hem acabat la feina, i crec que hem fet una bona feina, però per l’altra totes tenim certa recança.. la feina ha estat no diré dura però si constant .. però... i ara, que farem ara? Proposo que en ens deixin mantenir l’àrea de debat per poder trobar cada dia 5, 6, 8... o més missatges, val això no pot ser, s’acaba el semestre i es tanquen les aules ... bé, i si ens anem trobant a l’skipe ara que sóc una “xatejaire”.. o millor i si fem el dinar merescut i promès ... Va noies el que sigui però fem alguna cosa més no?

Bé ara ja parlant més seriosament, ha estat un plaer cursar aquesta asignatura per l’aprenentatge personal, per perdre la por al "famós" treball en grup virtual asincrònic i perquè ha estat tot un plaer treballar amb vosaltres.
A reveure!

Ai, els bons moments!

A continuació teniu un breu recull d'expressions i dites que pot ser ara descontextualitzades no fan riure com ho van fer en el seu moment. Tot i així, he decidit, amb el permís de les meves companyes incloure una petita part com a comiat.
Respecte a correccions necessàries donades del bilingüisme català/castellà: "el castellà és com l'oli s'esten i s'esten...i no oli d'oliva, no, oli corrosiu ...”
D'altres per motivar-nos en la pluja d'idees del blog: “Tiro la pedra i amago la mà ... [...] / Va .. a veure "qui desenfunda primer!!"
Seguint amb el bloc, comentari respecte com pujar la imatge del perfil:"Noies, no trobo el “gadget” (això és diu com l'inspector?)”

Alguna idea sobre la foto que representi el grup?: "Los 4 magníficos"

D'altres que en moments més "estressants" han sorgit: ”Dono més voltes per internet que un cigró a la boca d'un vell” / "Estic més perduda que un pop en un terrat"

I d'altres, més típiques potser però que totes ens les hem fet nostres: "Qui no té feina el gat pentina"

A més, de comptar amb un ampli repertori de: "Noies, noietes, xiques, xiquetes, pintxes" "Bon jour, bon dia , bon "güeken"..." "res de res, rien de rien..."

Més que res, de manera tan senzilla evidenciar que el bon humor i el companyerisme sempre han estat presents en el nostre grup, i si quelcom hem après ha estat a fer-nos costat en tots i cadascun dels moments en que hem estat treballant en aquests projecte (i quan no estàvem fent feina, també!)

Xat: si o no?

Fa dies que vull reflexionar sobre el tema de la comunicació en el si del nostre grup.

Recordo que durant el debat d'inici de curs el Joan va treure el tema de si estaríem a favor de fer servir el xat (o altres formes de comunicació sincrònica) durant el desenvolupament del projecte. Jo em vaig pronunciar clarament a favor del "no", si no recordo malament. En aquell moment no tenia cap idea, i si molts prejudicis, sobre el que seria un treball virtual en grup.

La comunicació de TICxTOTS ha estat de les coses que ha evolucionat més ràpidament: d'uns primers missatges a Debat molt educats però distants, en poques setmanes vam aconseguir establir uns forts lligams de confiança (posats a prova en algun moment), en veure que totes teníem un alt nivell d'implicació en el projecte (pel que fa al contingut i pràctic de les TIC). Necessitàvem comunicar-nos molt i ràpidament per anar avançant en els camins desconeguts de l'assignatura.

Aviat vam convocar una reunió a skype per prendre una decisió ... i després el xat s'ha instal·lat com un sistema fàcil de comunícació. És veritat que les circumstàncies personals de les 4 components del grup ho ha afavorit -força disponibilitat horària, principalment-, i hem aprofitat al màxim les eines al nostre abast. Els temes que es parlen després passen a l'espai de Debat per treballar-los entre les 4. Prova que la comunicació síncrona no ha afectat l'asíncrona és que a dia d'avui a l'espai Debat hem superat ja els 900 missatges (903!!).

Avui torno a plantejar: xat, si o no? En la meva opinió personal, i després d'aquesta experiència: si les circumstàncies ho afavoreixen, decididament si. A mi, personalment, m'ha ajudat a avançar en la wiki, en el mapa conceptual ... i a establir una relació més enllà del "virtual" amb les companyes que, per mi, ha estat el veritable motor del projecte.

Això s'acaba...

Bé ara sí que estem a la recta final, si més no de les tasques en grup. I ja tinc la sensació que quan s'acabi ho trobaré a faltar! I és que si la cosa funciona, i ha funcionat molt bé, es crea una mena d'adiccio, vas mirant els missatges, fent la feina pendent, aprenent coses contínuament i et vas apropant a les companyes del grup...
Demà entreguem la presentació del projecte, i fins ara no m'havia passat però començo a sentir curiositat per la feina dels altres grups. Què en pensaran del nostre? Els hi agradarà? Sentiran interès pel tema que hem escollit?

A banda de tot això, tinc una espineta clavada! El núvol no es mou... ja no sé que pot ser, ni que provar! A veure si el Joan (el consultor) li fa una ullada i esbrina que és el que succeeix.

El conte del llenyataire

Crec que a totes ens va sobtar que el Joan ens cridés l'atenció sobre el fet que després d'entregar una pac estem uns dies sense reiniciar el diàleg.

Vull explicar-vos un conte. Crec que originalment és del Bucay però a mi me l'explica el meu home quan em veu massa posada en una cosa. Sigui de qui sigui crec que ens va com l'anell al dit. Diu així:

Un llenyataire se'n va al bosc disposat a fer molta llenya i al cap del dia ha aconseguit una muntanya de llenya de la seva alçada. No content amb això, decideix que el dia següent treballarà més per aconseguir més llenya. Així, l'endemà es lleva ben d'hora i va a treballar. No para per esmorzar ni per berenar però al cap del dia té una pila de llenya de la seva alçada. Enfadat amb ell mateix decideix que el següent dia no només no descansarà sinó que treballarà més ràpid. Però el dia següent aconsegueix la mateixa llenya que l'anterior o potser fins i tot una mica menys. I així van passant els dies. Ell treballa de sol a sol i cada dia fa menys llenya.
Fins que un dia, esgotat, es deixa caure a terra i s'adorm. Quan es desperta allà a la vora hi ha un llenyataire que serra els arbres amb una serra com la seva, a una velocitat moderada, i amb una força semblant a la seva. Mentre serra va entonant cançons i bevent aigua de tant en tant. El primer llenyataire, convençut que així l'altre no farà ni mitja pila de llenya decideix fer-se l'adormit per al cap del dia poder-se'n riure a cor què vols. El segon llenyataire però, va fent sense pressa. Para a esmorzar, para a dinar, fa una bona becaina i després, sota un gran pi es posa a esmolar l'eina. Al cap del dia ha aconseguit tres piles de llenya altes com ell mateix.

"Moraleja": no tot és treballar; també s'ha d'esmolar l'eina!

Ja tenim núvol, però deu estar cansat perquè no es mou!

Ja ho veieu, hem aconseguit que això prengui forma... ara li falta moviment! Després de provar tot el que em veia amb cor de fer encara no funciona bé!
Bé, he entès que el problema del "label del artilugio" té a veure amb l'opció expandir plantillas del artilugio que hi ha a l'opció html. Que ves per on, hi ha una gadget a la nostra disposició al blog, anomenat "html/java" que ens facilita que copiem els codis dels gadgets/widgets que volem posar al lateral dret (tot i així, m'agradaria eliminat el "get widget" i encara no m'atreveixo a esborrar parts del codi), i que després de tot això he aconseguit que prengui forma de núvol, sense expandir la plantilla del artilugio i sense fer servir el gadget "html/java"!
Resumint, que portem dos dies marejant la perdiu, quant teòricament el gadget que ens ofereix el blog per gestionar les etiquetes té una opció directa perquè surti en forma de núvol! ah, però no funciona!
Només afegir una cosa més: perdrem la batalla, però no la guerra!

Bufar i fer ampolles...ja!

Bé, aquí em teniu a la desesperada! Sí, sí...jo que pensava que en aquesta PAC tot seria molt tranquil... doncs noooo! Ves tu per on que ens ha fet gràcia gestionar les etiquetes amb un núvol que es veu que es va movent... I jo vaig dir, res, ja m'ho miro jo... santa innocència! Però si això és el més complicat que ho trobat fins ara!
Doncs bé, us explico: en principi tot és molt fàcil, insertes el gadget, selecciones les etiquetes que vols, i després que apareguin en forma de núvol. I aleshores... ni té forma de núvol, ni es mou!
Així doncs que demanes la col·laboració del grup; "noies, necessito que poseu més etiquetes", doncs vinga aconseguit, més etiquetes..."noies, que encara no funciona, poseu encara més etiquetes"... i així vas fent... "noies, tingueu paciència que quedarà preciós"... i bla, bla, bla!
Llavors, arriba el punt en que t'ofereixen ajuda més directe, i jo que soc tan tossuda dic: "res noies, doneu-me una mica més de temps..." i mentrestant vas consultant altres blogs (d'aquest d'ajuda entre blogs), manuals, pàgines web amb gadgets i widgets (que si els gadget ja et sonàven estranys els widgets no els saps ni pronunciar) i et vas desesperant... però vas aprenent, ja et sona més el que és l'html ( encara que no ho acabes d'entendre), ja no intentes que el núvol funcioni amb el gadget que t'ofereix el blog, sinó que dius: ah, fàcil, copio els scrips aquests que em donen ho poso al meu blog en html i el núvol quedarà fantàstic!!!
I que passa ara? Doncs que després de suar i patir pensant que et quedaràs sense blog (tu i el grup) remenant això del html, que et fa patir igual que la sidebar de la wiki, doncs per si de cas tries "vista prèvia" i t'apareix: "Se ha encontrado más de un artilugio con el ID Label 1. Los ID de artilugio deben ser exclusivos". Ostres!!!! Artilugio? ID? Label? que jo vull un núvol, que no és tan complicat! Si fa falta el pinto amb cotó i lo poso una manivel·la!
Vale doncs, ajuda, missatge al fòrum... primer no contesta ningú, segon, no entenc de que em parlen! però si jo ja he dit que no tinc ni idea! algo més senzill si us plau... que soc principiant!
Conclusió pròpia (això sí, confiança total de les compis de grup): sobra un Label, està clar, claríssim! QUIN??? Apa, tornem a estar on estàvem! Això sí, per el camí ens ha caigut al blog un gadget d'un comptador i un altre anti-estres! Sí, sí tipus jardí zen... d'aquests que arrossegues un palet per la sorra, doncs en versió occidental! Ei, esteu convidats a provar-ho, feu, feu...
Bueno seguim! El núvol ja s'ha convertit en tormenta! no al blog, eh! al meu cap! és que s'ha d'aconseguir!
Tot això sense esmentar que els gadgets aquests que tenim "per casualitat" no els sé posar on toca! Només ho sé fer com a entrada, i quan publiqui aquest post anirant cap a vall! aish!

Ara bé, us serè molt sincera, si no tenim núvol, ja tindrem sol, no passa res! Perquè, i tot el que he apres pel camí? i el que m'he rigut? quants anys feia que no sentia la paraula "artilugio"!

Tecnologia, eines, màquines, aplicacions, programes….

Ahir vam rebre la valoració de la PAC 3 i estem francament contentes. Avui , vull parlar d’una pila d’aplicacions noves que hem estat treballant i que crec, si em guio per la valoració, hem assolit satisfactòriament, encara que la meva intuïció em diu que encara em queda molta, però molta pràctica i moltes però moltes coses per descobrir.
Durant aquesta PAC, l’eina estrella, al menys per a mi ha estat el Cmaps. Té mil i una possibilitats, que un cop comences a entendre i dominar t’obren un ventall molt ampli pel que fa a l’edició de mapes conceptuals. He de dir, que potser ha estat l’aplicació que m’ha costat més de “controlar”, de familiaritzar-me i de fer servir, però al final el resultat personal, que no el del mapa que crec ha quedat molt bé, ha estat diguem-ne que òptim. També crec que ha estat interessant aprofundir en l’edició de la wiki i sobretot en els comandaments de navegació, que al menys per a mi, han estat els que m’han provocat més mal de cap. Un altra programa que he utilitzat ha estat l’IrfanView, el recordeu? Ens el va recomanar en Joan al fòrum arrel d’una consulta que li vaig fer jo mateixa, la veritat és que s’ha convertit en una eina molt útil en diversos àmbits que no tenen res a veure amb l’assignatura CTIC.
A més he aprofundit en l’skype, el Google docs i el blog, tot i que aquest últim ens està creant més d’una cabòria, sobretot a l’Àlex.
Com podeu veure a mi l’assignatura no se m’està quedant petita!

Fem el cim

Com a la resta de companys d'aula, suposo, m'agrada xafardejar els blocs de la resta de grups per saber què fan, com els va. Des que vam començar el projecte grupal, va ser com si de cop -ups!- aquella "melée" d'intervencions del primer Debat s'encongís de cop, i tot prengués una dimensió més humana (ho dic perquè de vegades em costava seguir els fils de conversa de tants missatges com es rebien). Però també vam "perdre de vista" companys i companyes dels que havíem après el nom i en recordàvem la fesomia de la foto; alguns els hem retrobat en aparicions al Fòrum.

Així, tafanejant, acabo de llegir el darrer post d'un company que, si té la dissort de ser patidor com jo, no ho deu estar passant gens bé. Sembla que el seu grup passa per moments crítics quant a comunicació i tirar endavant la feina i ha llançat un SOS des del bloc. Estan pujant un cim i el grup s'ha disgregat massa. Per fer muntanya també és important la noció de grup, de cohesió, d'unió.

Company, ànims!!! ... Des de TicxTots et desitjo a tu, i al teu grup, un bon acabament d'assignatura. Espero que feu el cim!

Competències TIC...?

Acabo d'accedir a la nostra wiki, i que orgullosa que estic del que hem fet! Si m'ho ensenyen fa una parell de mesos i em diuen que en aquest projecte he col·laborat jo no m'ho creuria ni de bon tros!
Ens trobem a les acaballes del projecte, certament relaxades... ara és el moment d'avaluar la feina feta i crec que podem començar a parlar d'assoliment de competències. No només les individuals, sinó com a grup, atès que moltes de les eines que hem apres a fer servir requereixen del treball col·laboratiu i sinó haguessim avançat en conjunt i madurat el projecte entre totes no podríem parlar d'aquest assoliment.
Es per això, que un cop més vull agrair a les meves companyes l´esforç i la constància que han demostrat.
També comentar la valoració de la PAC per part del consultor, que encara que no ho sembli ha estat un descans... molt favorable!
Encara que això estava dintre de les espectatives... com que jo soc molt patidora fins que no em donen el vist-i-plau no em quedo tranquila...

De l'assignatura en general

Ara fa uns dies vaig fer un curset sobre les eines gratuïtes d'internet destinat a bibliotecaris. I per què us explico això? Doncs ben senzill, perquè això abans de fer aquesta assignatura i aquest projecte ni se m'hauria passat pel cap. Jo que sabia fer anar el programa de la feina i com aquell qui diu el word i prou! Aquests cursos em feien pànic perquè els informàtics fan servir un llenguatge tan estrany! i jo sóc tan ignorant!

Doncs bé, ara no és que no em consideri una ignorant però almenys ara em veig capaç d'aprendre'n. Ja és ben curiosa aquesta por havent-me apuntat a uns estudis com aquests, oi? Mira no ho sé, és allò de tirar-te de cap i a veure què passa. Ara veig que el que passa és que aprenc coses útils per la meva vida quotidiana i que jo mateixa m'estic alfabetitzant informacionalment (el nostre gran tema!), ja té nassos la cosa!

A banda hi ha una altra cosa que m'agrada d'estudiar d'aquesta manera, no només d'aquesta assignatura si no de totes en general. Quan jo estudiava presencialment plantejava els meus dubtes al meu grup d'amics i si ells no m'ho sabien resoldre em quedava amb el dubte. Aquí en canvi l'espai del fòrum de l'aula permet plantejar els dubtes a tots els companys, els quals normalment es mostren amables i generosos amb les seves explicacions i, si així no queda resolt el dubte, el Joan aclareix el que faci falta. D'aquesta manera, si bé és cert que amb el grup TICXTOTS tenim més confiança i compartim més coses, amb la resta de la classe interactuem sense prejudicis de cap mena. Crec que això ens enriqueix com a alumnes i com a persones.

Ara m'adono, més val tard que mai, que el nostre progrés es deu en bona part al caliu que hem sabut crear dins del TICXTOTS però també al bon ambient dins la classe. Estic ansiosa per veure les wikis dels companys i companyes i saber com han viscut ells el seu projecte. Tothom s'hi haurà engrescat tant com nosaltres o és perquè nosaltres som unes "pardilles" que ho gaudim tant?

Què he après

Des de la meva última intervenció (10 de maig), han passa moltes coses, concentrades en dos dies i mig, ja que van lliurar la PAC amb mig dia de retard.

En aquells dos dies i mig vam fer, com sempre, l’últim esforç i els nervis, també com sempre, es van apoderar de nosaltres. He de dir, però, que cada cop tenim més per la mà el tema, i les situacions d’última hora ja no són tan tenses com amb les primeres PACS en què freqüentaven els missatges de help i desesperació (je je je) .

Personalment, em vaig enfrontar al cmaps, que em portava pel carrer de l’amargura, el tema de la psicomotricitat fina, pel que es veu, no el porto massa bé. Era incapaç d’incorporar cap quadre nou .. ah! i aleshores venia el tema de les fletxes etc.. tota una proesa! el vaig acabar dominant ( bé, només una miqueta). Vaig recordar el tema d’edició de la wiki, l’Àlex deia l’altre dia que això era com anar en bicicleta que no s’oblidava mai, doncs, per a mi no va ser tan fàcil, serà cosa de l’edat..? Amb la Núria ens vam estar barallant amb els “ ?? “ al costat de determinats subapartats de l’índex de continguts i amb paciència, una canya , moral (era una mica tard) i atreviment ( de no desfer tota la feina feta) ho vam solucionar. Per tant, crec que per una banda he descobert eines noves que de ben segur em faran servei en altres tasques, he començat a “atrevir-me” amb aplicacions noves i el més important el bon ambient al grup no ha defallit en cap moment, al contrari, si cal ha millorat i, en moments delicats, les meves companyes han estat, com sempre, a l’alçada de les circumstancies, per tant valoració positiva, molt positiva.

Ara anem per la recta final, ja us explicaré que tal. Encara que estic convençuda que arribarem al final amb una valoració positiva en tots els aspectes.

A un pas de la Final!!!

En part per provar noves aplicacions del Blogger i en part per posar en pràctica les tècniques de lideratge descobertes a l'assignatura de Tècniques de Gestió i Comunicació.

I també perquè soc documentalista, perquè sense ser-ne una fanàtica m'agrada el futbol, i per això vaig col·laborar en la posta en marxa el departament de documentació de GOLTV (ja se n'han de tenir, de ganes: futbol les 24 hores del dia / 365 dies l'any!).

Qui és qui? Totes som tots. Som TICxTOTS, i això imprimeix caràcter.

Ànims, companyes!! Som a la recta final de l'assignatura, només ens queda un partit (la PAC4)

PD: aquest és el vídeo que en Pep Guardiola va passar als jugadors diumenge passat en l'últim partit de lliga contra el Valladolid. Van guanyar ... 4-0!!!

Cap missatge???

Això si que m'ha sorprès! No he pogut connectar-me en tot el cap de setmana i ara que ho he fet estic atònita de no trobar cap missatge!
Suposo que per fi ens hem pres aquest descans tan merescut que ens havíem "imposat".
Però sembla mentida que sorprengui tant no trobar cap missatge, he hagut d'entrar dos cops a l'aplicació per confirmar que no era un error! Tot i així trobo que és un bon presagi; un descans per rependre amb més forces, si això és possible, l'inici de la última PAC. Quines "sorpreses" ens esperen en aquesta recta final? Veurem assolit el nostre desig de acabar la feina amb tanta motivació i constància com la varem començar? Doncs sí, estic segura de no equivocar-me, perquè si a l'inici del curs, el vot de confiança cap a les meves companyes era una mica "a cegues", ara puc garantir que aquest vot el faig plenament conscient i amb els ulls ben oberts!!!

I ara què?

No fa ni un dia que hem entregat la PAC i ostres, trobo que ja em de fer algo... Ahir ens varem donar el dia "lliure", bé, bàsicament per dedicar temps a altres assignatures... i al llarg del dia varem anar establint contacte perquè sembla que sinó portem el ritme trepidant de sempre ens podem relaxar massa! I això no pot ser!
Com bé diu la Núria, vaja marató!!! Quins dies frenètics que hem tingut en aquesta recta final, semblava que s´acabes el món!
Bé, al marge d'impediments i enrenous hem pogut entregar la PAC quasi a temps i això només fa que reafirmar la nostra solidesa com a grup. Cada cop que llegeixo enunciats o recomanacions que parlen d'analitzar diferents qüestions del grup en sí; connexions, seguiment dels acords, dinamització etc. penso, però si tot això funciona! Deu ser que ens estem oblidant alguna cosa... però després veus l'avaluació per part del consultor i es reafirmen aquest bons pensaments.
Bé, ara a "esperar" a veure que ens depararà aquesta última PAC.

Així dóna gust

Uf! quin descans! Portem no sé quants dies enganxades a l'ordinador, i això que semblava que aquesta PAC seria més relaxada! Doncs al final hem tornat a fer una bona marathon!

Però el que més m'ha impressionat ha estat el sentit del deure de les meves companyes. Ha estat una PAC ben accidentada. Cadascuna de les meves companyes ha tingut algun problema que justificava de sobres el desaparèixer uns dies. He pensat més d'un cop que ens hauríem de repartir la feina o bé entregar la PAC una mica més tard perquè segurament jo no hauria actuat amb tanta sang freda com elles. Sempre al peu del canó. Però finalment no ha calgut (bé, enlloc d'enviar-la ahir a la nit ho hem fet aquest matí, però no hi ha gaire diferència) i ara ja respirem totes.

Una altra cosa que m'ha sorprès és que m'ho he passat pipa. Confesso que al principi de treballar amb elles vaig pensar: "Déu meu, m'he posat en un grup de motivades fins l'extenuació!" . Tants missatges, tant donar voltes a les coses... Em vaig espantar molt, jajaja. Però ara disfruto com una boja. Dóna gust intentar ajudar i ser útil, dóna gust confiar en els altres membres d'un equip, dóna gust que enmig d'una tempesta com han estat aquests dies encara hi hagi un foradet per l'humor!

Jo els resultats del projecte no sé si seran bons però el que sí sé és que a totes e agrada treballar juntes i això ja és fantàstic!

Si no hi ha feina, ens la busquem!

Abans de posar-me a escriure aquesta nota, he llegit l'últim post del company d'un altre grup on manifesta que aquesta assignatura se li està quedant petita. Segurament té raó quan demana que es faci una avaluació dels coneixements previs dels alumnes respecte, també, d'aquesta matèria. Hi ha molts companys i companyes que aterren a aquests estudis provinents d'àrees relacionades amb la informàtica o, si més no, persones curioses i molt enteses en aquests àmbits, i tot això els deu semblar bufar i fer ampolles. I, com diu ell, no deu ser agradable pensar que podria estar avançant en altres matèries quan, a més, l'esforç econòmic per assignatura és considerable. Almenys diu que està content de treballar amb els seus companys de grup. Espero que de veritat sigui així.

No és el meu cas, ni el de l'Àlex, l'Àngels i la Núria, les meves companyes TICxTOTS. Pel que fa a mi, jo no havia tocat mai aquestes eines. Nosaltres anem tan de bòlit, que no tenim cap moment per avorrir-nos. Sempre hi ha feina, i si no n'hi ha ... ens la busquem!!!

I suposo que és precisament això el que en Joan ha vist en el desenvolupament del nostre projecte. Segurament tot podria ser millor, aprofitar més les possibilitats de les eines que poc a poc se'ns presenten i posen a la nostra disposició ... però nosaltres hi posem ganes, esforç, col·laboració, i ganes de tirar endavant -contra vent i tempestes- per arribar a un bon port ... i una bona paella!!! Qui diu paella diu ... una trobada en viu per conèixer-nos i riure plegades, després de mesos de feina a distància. En el nostre cas no hauria de ser difícil; Blanes, Flix, Sabadell i Barcelona ... un punt al mig hem de trobar, oi?

Bé ... deixem-nos de fer volar coloms ... i apliquem-nos que d'aquí a un parell de dies toca lliurar la PAC3!!!

Valoració de la feina feta fins ara.

Ahir al vespre, en Joan, el nostre consultor, va penjar un missatge al tauler amb les qualificacions de la PAC2. La qualificació ha estat molt bona, i això, a part de donar-nos ànims, en un moment com ara que només falten dos dies pel lliurament de la PAC 3, ha significat, una vegada més, la reafirmació del grup. A l’àrea de debat, tot eren felicitacions i alegria compartida, però sense oblidar, en cap moment, la feina per fer, així és, que les meves companyes van estar treballant i treballant fins que ( com diu la Marta) els ulls els hi feien pampallugues de la son i de l’esgotament.

Una vegada més m’ha sorprès la manera com la Marta està pendent de tot. Aquest cap de setmana ens va comentar que havia refet l’índex i l’havia dividit en subapartats, doncs bé, a la valoració que fa el consultor una de les objeccions que fa de la feina feta fins ara, és precisament la manca de subapartats a l’índex.

Així doncs, animada per la recta final de la PAC 3, avui em poso a treballar, si cal, amb més entusiasme.

Valoració "oficial" de la segona PAC... i recta final!

Bé, ja em rebut la nota i consells de la segona PAC. Afortunadament la valoració és tan bona com creiem... quin descans! Perquè de vegades, encara que ens esforcem molt, no ens ajustem al "camí marcat" i tot i que els resultats poden ser bons sempre et quedes amb el dubte de si ho has fet prou bé...
Ahir breument, varem estar felicitant-nos, i aquest breu parèntesi en el frenesí de la recta final de la PAC 3 és molt encoratjador! D'alguna manera avui he començat amb més ànims les tasques pendents, això sí, sense afluixar el ritme.
Ens queden un parell de dies per entregar aquesta PAC, i al marge de varies incidències de caire personal i desafortunat en el si del grup, crec que anem força bé, si més no, tant animades, crítiques i voluntarioses com sempre.
Vull remarcar que aquest esperit de companyerisme, del que sempre parlem, no només no ha decaigut, sinó que davant de moments de nerviosisme i dificultats, s'ha reforçat.
Per altra banda, semblava que feia anys que no utilitzava la wiki... sort que em recorda a anar amb bicicleta, que encara que faci anys que no ho fas, quan t'hi poses te'n recordes!
Ja que en l'últim post comentava certa manca d'informació, haig de dir que l'últim enllaç que ens ha facilitat el consultor (el Joan, que entre nosaltres parlem d'ell com si fos de la família) sobre la wiki ha resultat molt pràctic.
Bé, seguirem amb l'sprint que d'aquí tres dies comencem nova PAC!

Intentant atrapar-les

Aquesta Pac, m 'està desbordant una miqueta. La meva absència a l'aula (només han estat cinc dies), M 'està passant factura. "Les cotorres"han continuat amb el ritme trepidant i sòlid que les caracteritza, Així és que ja em veieu dissabte al matí, dia assolellat, després d'una setmana plujosa i la menda davant l 'ordinador. M'he de posar al dia amb el blog. Després de voltar ahir gairebé tot el de dia, vam descobrir que em faltava un permís per poder canviar la configuració, però, com sempre, a base de remenar, tafanejar i voltar crec que començo a controlar-ho. Ja tinc la maleïda foto penjada! uf!

Ara em poso amb el mapa conceptual .Una altra espineta! crec que és una aplicació complicada, i com diu l 'Àlex, li manca informació. Al món hi ha gent com jo que necessita que les coses siguin més clares!

Jo, després intentaré deixar més o menys enllestit el bloc que m'ha tocat desenvolupar. Al final del de dia, i perquè no ho trobeu a faltar els missatges al debat, us en deixaré uns quants.

Ens en sortim!

Aquest matí he llegit el darrer post de la Núria, he somrigut -per dins i, segurament, per fora- i he pensat: "tan lluny que estem les unes de les altres, i tan a la vora que us sento!".

Jo, que en el primer exemple que el Joan va proposar per iniciar el Debat, a l'inici de curs -tot just fa un parell de mesos, i sembla que faci "una vida!!!-, me'n reia de les actituds dels protagonistes perquè em semblava que tenien la pell molt fina ... total per fer un treball d'assignatura!!! Ai, i tant que cal anar en compte amb les actituds, els matisos, els petits detalls ... Encara que objectivament sigui en benefici del grup, petites coses poden fer grinyolar la fluidesa i bona marxa del grup.

Crec que el nostre cas l'harmonia no és una cosa assèptica: és tan important fer bé la feina, com fer-la de gust; assolir els objectius a nivell individual, però sobretot assolir-los a nivell de grup; la satisfacció personal, com la satisfacció col·lectiva. Aquest és un bé que cal preservar en ell mateix i perquè, a més, afavoreix l'èxit acadèmic.

... doncs serà això que la Núria diu!

Llegint el post de la Núria, m'he adonat d'una gran veritat que diu"potser la clau de tot està en la reflexió que permet aquest medi”... I és cert, hom s'ho pensa dues vegades abans d'escriure algo malament, tens temps d'analitzar, de compendre i d'interioritzar... no només conceptes, sinó també “actituds”, punts de vista, “crítiques” constructives...
Segurament, aquesta sigui la clau de la que parla la Núria, i també la predisposició; a entendre, a respectar, a dialogar i arribar a acords. No per la via “d'algú ja cedirà” sinó per la de “ostres, és veritat, jo no ho veia així, però ara que ho dius...”
Que som una “cotorres”, doncs sí, i molt, però estic bastant segura que d'altra manera no haguéssim fet la feina igual. No dic que ho haguéssim fet pitjor, això no ho sé, però segurament no gaudiríem, i s'apren més quan es disfruta; no fa mandra, t'hi dediques una mica més, intentes millorar...
I això ens està passant en aquesta PAC, estem més relaxades, ja sabem com “funcionem”, anem fent, consultem dubtes, aportem idees, i mica en mica anem avançant!
Ens em trobat amb algun “problemilla”, res seriós, però potser una mica perdudes alhora d'engegar amb el mapa conceptual, bàsicament, com sempre que ens trobem davant de coses noves... trobo que estem utilitzant eines que no faciliten bones “instruccions”, bé, segurament és cosa meva que m'agrada que tot inclogui un “croquis” i un manual, però el resultat és el que conta, així que d'aquí uns dies ja veurem!
Mentrestant, la paciència de les companyes i la gran bossa de Mary Poppins que és Internet, paleixen aquestes novetats.

Quina és la clau del bon rotllo?

Som a la recta final de la tercera PAC que de moment ha estat més tranquil·la que l'anterior, tot i que segons un missatge del Joan al tauler hem batut rècords pel que fa a freqüència de missatges enviats (som unes xerraires!). Hem de reconèixer, emperò, que n'hi ha hagut algun de poc professional: es comença a perfilar algun dinar, sopar o quelcom!

I bé, jo avui m'estava preguntant com és possible aquesta confiança i amistat (sí, m'atreveixo a dir "amistat") en aquest entorn i aquestes condicions. Hem estat molt correctes en els nostres missatges? No ho sé, crec que en general sí malgrat que potser n'hi ha hagut algun una mica més sec degut a les presses. És degut a que a banda de treballar ens expliquem què fem i quan podem treballar? En part sí perquè sabem on treballa l'Àlex, totes hem viscut la malaltia de la Marta, hem patit per l'Àngels i totes us heu aprés els horaris de l'Aina (la meva filla que aquest dissabte fa mig any!!!).

Crec que una mica gràcies a tot això ens entenem tan bé però m'he sorprès adonant-me que potser la clau de tot està en la reflexió que permet aquest medi, és a dir, el pensar abans de parlar. I respirar, analitzar què et diuen, deixar passar un temps quan quelcom no ho veus clar... i després escriure. Amb la sort de no haver vist aquella mala mirada que tots llencem de tant en tant sense voler, de no haver sentit aquell tonet que de vegades fem servir quan estem cansats, etc.
Per exemple: va haver-hi un dia en què l'Àngels, tota bona fe, va fer una feina que jo havia dit que faria a la nit. Crec deduir que la Marta i l'Àlex li van fer notar que potser m'hauria agradat fer-ho a mi i per això l'Àngels va desfer la feina que havia fet i me la va deixar a mi. Doncs bé, quan vaig arribar a la nit i vaig veure com havia anat tot em va pujar la mosca al nas (tothom havia pensat per mi!). Crec que el missatge va ser dels secs i demano perdó però ara agraeixo que no em veiéssiu la cara. Ni la que vaig fer quan em vaig adonar que aquella tasca que havia dit que faria se'm complicava de mala manera mentre que vosaltres l'havíeu feta en un tres i no res. Ara m'ho miro amb distància i ric però en aquell moment em vaig sentir molt estúpida i no sabia com dir-vos-ho. Finalment totes em vau ajudar, jo vaig entendre que tot havia anat de bona fe i bé, crec que totes vam aprendre del que va passar, oi?

Doncs bé, queden pocs dies per entregar aquesta PAC i per ara no hi ha hagut cap accident remarcable. Em sembla que anem fent sense trepitjar-nos. Que sense adonar-nos-en hem fet feina i tota feta amb bon ambient i companyonia. Vull pensar que així serà fins al final!

(I ara reia sola perquè al rellegir-me aquest post m'he adonat que fins i tot ja tenim repartit qui pagarà què el dia del dinar/sopar/vés a saber què! Visca la organització!)

La segona, la tenim!

Ja en tenim una altra! Realment he patit molt (no ho puc evitar), però que bé ho he passat! Qui ho hagués dit fa tan sols mes i mig quan ens van dir que faríem un treball en grup, i a més, virtualment! Bé aquesta PAC ha estat frenètica (haig de confessar que com a mi m'agrada: vinga, vinga, vinga...), i això que ens deien que anàvem avançades, com hagués patit jo de no ser així...
La wiki ha estat un gran descobriment, no sabia per on començar... fins que un dia vaig dir: d'avui no passa! i apa, de cap! I uns dies després em sentia com si hagués arribat al cim de l'Everest (sense oxigen). No puc dir que la domini, ni moltíssim menys, però ja no em fa por (que me'n feia molta, sí,sí rieu).
Realment no sé com ens valoraran la PAC, però jo ho faig molt positivament, no només pels resultats tangibles, sinó pel que a mi m´ha suposat; molt aprenentatge, confiança, superació, esperit crític... I sobretot un "apropament" a les meves companyes, cosa que puc afirmar que em satisfà profundament. Sembla mentida que sigui possible sentir "bon ambient" en aquest entorn virtual, però mira, cada dia ens trobem més còmodes i se'ns fa més fàcil comunicar-nos. Ja hem superat els 500 missatges, en tenim més que al fòrum de l'aula, potser a qui ens ha de fer els seguiment no li fa tanta gràcia com a mi, però aquesta fluidessa ens facilita molt la feina a fer.
Bé, ara el ritme ha canviat, i tu, trobo a faltar algo, no sé, perquè realment ja estem fent feina... però l´Àngels té un compromís aquest dies, la Marta està malaltona, jo també estic una mica "relaxada"...i i això es nota. No em queixo, ni molt menys, perquè sé que en poc temps tornarem a estar com fa un mes i aleshores faltarà temps per respirar i tot.
Bé, haig d'apendre a gaudir de totes les etapes del projecte, així que sinó trobo 13 missatges diaris al debat no m´amoïnaré!

Després d'un parèntesis l'activitat al grup torna a ser el que era.

Després de lliurar la PAC 2 , he hagut de desaparèixer uns dies de l'aula i a la tornada estic el que es diu "com un pop en un terrat." No agafo el fil de res. Han començat a publicar al bloc, han repartit tasques per editar la wiki i per si això era poc tenen el mapa conceptual quasi enllestit. Aquestes noies són una canya! He de dir que, per sort, després de l'activitat frenètica del grup el dies previs al lliurament de la PAC hem passat unes dies de tranquil·litat i tot això es feia una miqueta estrany, ja que coneixent-les com ja les començo a conèixer me les imagino davant de l'ordinador donant-li copets a veure si apareixia algun missatge. Be, fora bromes, la valoració de la pac 2 per a mi ha estat positiva pel que fa a l'aprenentatge personal de moltes aplicacions que ni sabia que existien i el que és el millor de tot ,m’ha donat certa confiança a no tenir por davant l'ordinador i atrevir-me amb tot, bé amb quasi tot.
Ara toca posar-se a la feina, perquè sinó les meves companyes em deixaran enrere, i posar-me les piles amb el mapa conceptual i amb el bloc de l'índex que m'ha tocat desenvolupa. La PAC finalitza d’aquí nou dies i tant jo com les meves companyes som de les que a última hora no ens agrada anar corrent. Així és que fins aquí l’experiència és positiva, espero que les valoracions del consultor de la nostra feina siguin satisfactòries, aleshores tot això ens haurà sortit rodo.

PAC2: superada!

Avui (28 d'abril), per fi, el consultor ha donat instruccions per a començar a publicar el blog del grup, que per raons tècniques de la UOC, era una tasca que quedava pendent. Les qüestions tècniques es mantenen, per la qual cosa, per comptes de fer un bloc intern, farem servir el Blogger -aplicació de Google per a l'edició de blocs-. Això vol dir que el que ara escric serà a l'abast del públic ... Quina impressió tenir milers de milions de lectors potencials!!! Però bé, ens hi haurem d'acostumar i deixar aquesta consideració de banda.

Ara fa una setmana vam presentar la segona PAC de l'assignatura. Les darreres setmanes hem treballat diverses aplicacions que ara em semblen "el més normal del món", tot i que fins en fa 3 jo n'era una absoluta desconeixedora. La wiki, el bloc ... són conceptes que coneixia però mai no hi havia tingut una experiència directa (com a autora / editora). Google Docs i Dropbox, dues aplicacions molt interessants per al treball col·laboratiu. Google Docs per a l'edició de documents (textos, excel, dibuixos, etc.) i Dropbox per a compartir fitxers entre diversos usuaris, o si més no com a còpia de seguretat. Descobertes que molt probablement integraré d'ara endavant, especialment en el camp laboral. Per als pròxims dies experimentarem amb el mapa conceptual i l'edició del projecte strictu sensu.

Reconec que, a l'inici de l'assignatura, no veia massa clars aquests nous canvis en la manera de treballar, i l'experimentació amb noves aplicacions. Especialment perquè el ritme "trepidant" i la pressió de superar una assignatura em fa treballar amb un plus d'stress que segurament no tindria si ho fes pel meu compte, al meu ritme. Però, d'altra banda, és veritat que al final tot són cabòries mentals, i quan m'hi he posat no m'ha requerit cap coneixement de física quàntica per entendre'n el funcionament.

També està sent molt important, per mi, no submergir-me en aquest món sola, sinó amb les meves companyes de grup. Cadascuna de nosaltres aporta el seu gra de sorra per treure l'entrellat de les activitats que se'ns demanen. Ens veig com una balança de quatre plats que cerca l'equilibri: quan una té dificultats, les altres corren a ajudar ... quan l'altra ha fet "un descobriment" el posa a disposició de la resta.

No vull afirmar, a meitat encara de l'assignatura i quan "encara queda molta lliga per endavant", que siguem el grup "ideal" ... però diria que ens hi acostem. Almenys per ara (i espero que fins al final)

Segona PAC superada, i ara què?

Bé, hem superat la segona PAC, no sé si amb èxit però si hem de mesurar l'èxit per les coses que hem après i com ens hem sentit, jo estic força contenta. Ara portem uns dies parades i crec que després de la marató de missatges dels dies previs a l'entrega de la PAC aquesta pau ens fa desconfiar una mica (és la d'abans de la tempesta?). Bromes a banda em fa gràcia perquè mai estem contentes: si obrim l'espai de debat i ens trobem una dotzena de missatges ens atabalem i, si en canvi, obrim l'espai de debat i només hi ha un o dos missatges ens preocupem i ens preguntem si és que l'espai de debat no funciona correctament (no és broma! jo ho vaig arribar a pensar!).

De totes formes uns dies de descans senten bé a tothom (pots estar més per la família que comença a veure't com una addicta a l'ordinador) i no fan mal si és un descans merescut i homologat en tant que, mentre no rebem informació no podem fer gran cosa. Així la Marta, pobreta, pot aprofitar per posar-se malalta! i és que ja és ben curiós que sempre ens posem malalts els dies de festa o vacances, no trobeu?

Pel que fa al treball en equip jo crec que ho portem força bé. Potser vaig equivocar-me amb el meu primer post a aquest bloc, ja que arran d'aquest les noies s'han preocupat en excés per mi i he generat dubtes sobre si calia ajudar-me o no. Agraeixo molt aquesta preocupació i em trec el barret davant el companyerisme i el respecte que han demostrat les meves companyes. Tinc la sensació que a banda d'aprendre a utilitzar noves eines de treball estem aprenent a treballar en equip, cosa que en principi tots creiem que sabem fer fins que arriba el moment de demostrar-ho.

I res, encarem la nova PAC amb il·lusió i una mica de respecte: com diria la meva mare "ara ve quan el maten", és a dir, ara ve la part seriosa del projecte. Ens en sortirem? Jo crec que sí!!!!

Wiki, Skype, bloc, google doc.. què és tot això?

Aquest és el meu segon semestre a la Uoc i tot i les recomanacions de matriculació, jo al primer semestre vaig preferir deixar aquesta assignatura per més endavant. Així és que al febrer no podia continuar amagant el cap sota l'ala i aqui em teniu matriculada d'una assignatura de la qual no hi entenc ni la meitat del termes que utilitza, movent-me per la xarxa com per casa meva, i descarregant-una pila de programes, dels quals previament he hagut de memoritzar el nom, que no sabia que existien. Realment un món. Tot un món.

És molt curiós perquè la Marta parla de tarannars similiars i té tota la raó. La meva percepció inicial amb la Marta va ser la mateixa. Acabàvem d'iniciar el semestre i el debat i ningú feia cap aportació. Un dia veig la primera intervenció, era la Marta, i vaig pensar: que bé per un cop a la vida no sóc la primera. Va arribar el moment de formar els grups i jo esperava que la Marta es llencés de cap, igual que havia fet amb el debat, però aquesta vegada era ella la que es mantenia a l'espera. Així que sense poder reprimir aquest instint de voler enllestir coses, vaig fer la meva proposta al forum. La primera en contestar va ser la Marta, ara i després de coneixer-la una mica més, entenc que no podia ser d'una altra manera. A ella tampoc li agraden les coses a mitges i la feina per fer li crema a les mans. Després es va afegir l'Àlex, amb el seu posat tímid i sempre sense voler molestar, però amb aportacions molt valuoses i amb un sentit de l'humor excepcional i finalment la Núria, que està atrafagadissima i això, tinc la sensació que potser li provoca angoixa, però la veritat és que sempre hi és quan hem d'enllestir feina.

Ja teniem el grup! Jo, però, tenia el grup i una muntanya de preguntes pel que fa al funcionament del grup i al desvenvolupament del projecte, d'incognites en l'àmbit de la relació del grup, de l'experiència de les meves companyes en TIC, ja que de la meva experiència no ens en podiem refiar, però a banda, si elles dominaven molt el tema jo podia ser un inconvenient etc.
He de dir però que si hagues sabut, al setembre quan em vaig matricular per primera vegada, que les coses anirien com han anat, segurament, no m'hagues mirat aquesta assignatura amb tanta por. Fins el moment, i després de l'entrega de la primera PAC i quasi a les acaballes de la segona, la perspectiva és força diferent. Crec que hem aconseguit formar un grup ben sincronitzat. Fora dels moments inicials en què totes erem massa prudents alhora d'aportar idees o fer comentaris, hem aconseguit una relació fluida, àgil i amb un grau d'enteniment important. Això fa, que a part de treballar i barallar-nos amb la wiki, el blog, passem estones divertides amb els comentaris i les aportacions de cada una de nosaltres. Crec que el fet de poder utilitzar el xat i google doc. ens ha fet arribar a un nivell de confiança "virtual" força elevat. I em sembla que totes estem aprofitant força l'asignatura i estem aprenent moltes coses noves en materia de TIC i en altres temes relacionats amb el projecte que estem portant a terme. Per tant, fins el moment, la valoració personal és molt positiva

Apa fins aquí la meva primera intervenció al blog del grup i la meva estrena mundial dins de la blocosfera.