Segona PAC superada, i ara què?

Bé, hem superat la segona PAC, no sé si amb èxit però si hem de mesurar l'èxit per les coses que hem après i com ens hem sentit, jo estic força contenta. Ara portem uns dies parades i crec que després de la marató de missatges dels dies previs a l'entrega de la PAC aquesta pau ens fa desconfiar una mica (és la d'abans de la tempesta?). Bromes a banda em fa gràcia perquè mai estem contentes: si obrim l'espai de debat i ens trobem una dotzena de missatges ens atabalem i, si en canvi, obrim l'espai de debat i només hi ha un o dos missatges ens preocupem i ens preguntem si és que l'espai de debat no funciona correctament (no és broma! jo ho vaig arribar a pensar!).

De totes formes uns dies de descans senten bé a tothom (pots estar més per la família que comença a veure't com una addicta a l'ordinador) i no fan mal si és un descans merescut i homologat en tant que, mentre no rebem informació no podem fer gran cosa. Així la Marta, pobreta, pot aprofitar per posar-se malalta! i és que ja és ben curiós que sempre ens posem malalts els dies de festa o vacances, no trobeu?

Pel que fa al treball en equip jo crec que ho portem força bé. Potser vaig equivocar-me amb el meu primer post a aquest bloc, ja que arran d'aquest les noies s'han preocupat en excés per mi i he generat dubtes sobre si calia ajudar-me o no. Agraeixo molt aquesta preocupació i em trec el barret davant el companyerisme i el respecte que han demostrat les meves companyes. Tinc la sensació que a banda d'aprendre a utilitzar noves eines de treball estem aprenent a treballar en equip, cosa que en principi tots creiem que sabem fer fins que arriba el moment de demostrar-ho.

I res, encarem la nova PAC amb il·lusió i una mica de respecte: com diria la meva mare "ara ve quan el maten", és a dir, ara ve la part seriosa del projecte. Ens en sortirem? Jo crec que sí!!!!