Nous horitzons...

Després de molts anys de decidir que fer amb la meva vida, de moment he fet la primera passa: he començat a estudiar de nou! I aquí em teniu, la més patidora de totes les companyes de grup. I ai, quin grup! Mai hagués dit que seria així, ha estat una grata sorpresa...
Jo això de les TIC no ho havia sentit mai, ni això ni quasi res del que he apres en les últimes setmanes... Tots coses noves, paraules rares, argot informàtic i demés! Però mica en mica una va descobrint que no és tan patata com semblava en un principi, és falta de pràctica, sí,sí, s'ha de practicar amb l'error. T'equivoques, et tornes a equivocar i així uns quants cops més i allò de la wiki que sonava a hawaià doncs ja no és tan difícil.
Bé tornem al grup; quina colla! jo que pensava que tot seria "rígid" i "formal", que això dels treballs virtuals era molt impersonal... Doncs bé, varem començar molt series totes, molt educadetes i tot això, vaja, no és que no ho siguem ara... però ens em "conegut", s'ha creat un bon ambient i fins i tot m'he permès fer un recull de "frases enginyoses", que en un futur trobareu al blog i espero que us facin riure tant com a mi.
El grup és sòlid, hi ha molt bona comunicació, disposició i sobretot bones idees. Crec que cada una de nosaltres aporta quelcom al grup que és indispensable per al bon funcionament. Potser em precipito, però la valoració de la primera Pac ens a ajudat molt a dissoldre la boirina de dubtes que ens perseguia, no és que ens creiem que tot ho fem bé, ni molt menys, però ja no hi ha aquell temor iniciàtic que hom té sempre davant de lo desconegut...
Per altra banda, ens arriben comentaris (encara que sembli mentida en aquest entorn virtual, també arriben comentaris) que diuen que anem una mica avançades a la feina que toca, i jo dic: uf, que bé! Quin descans saber que portem bon ritme, que ens podem equivocar, que no haig d'anar a dormir pensant tinc això pendent, o allò altre... Però sobretot, el que més m'agrada es tenir temps per pair tot el que es va aprenent. Perquè si algo té el fer un projecte així és l'aprenentatge... i sobretot la sensació de que aprens coses que són útils per a altres assignatures, i pel dia a dia també, i suposo que aquest és l'objectiu!
Bé... que més dir... doncs que espero que tot això es mantingui fins les acaballes del treball i sinó és molt demanar que aquesta "relació" que s'ha establert no finalitzi amb l'entrega del mateix.

Primeres impressions pel que fa a l'assignatura i al grup

Jo, com l'Àngels, curso el meu segon semestre a la UOC i també vaig deixar aquesta assignatura per més endavant perquè només de pensar-hi ja m'espantava. Ara veig que l'assignatura és molt útil i estic aprenent moltes coses (ja no em considero una analfabeta de les noves tecnologies) però sincerament penso que si el primer semestre m'hagués trobat amb tot això no hauria continuat. El novembre passat vaig donar a llum a la meva filla i em va coincidir amb els finals de les dues PACs que estava treballant, així que no vaig tenir problema. Però amb aquesta assignatura no hi ha un sol dia que es pugui descansar. El treball en grup és molt intens, res a veure amb el treball en grup a l'assignatura d'Anglès en què cadascú fa la seva part, després es posen en comú i avall. Aquí cada dia estem debatent coses i avançant una mica més.

La Marta crec que és la més tirada endavant. Sempre engegant les feines i estirant una mica del carro. L'Àlex és molt treballadora i no sé perquè però en els seus missatges sempre transmet companyerisme. L'Àngels, que va dir que estava peix en gairebé tot, resulta que al final soluciona tots els problemes que van sorgint -bé, tots no, ara m'he passat però vull dir que per no saber-ne ni fava déu n'hi do!-. I jo la veritat és que molt sovint em sento a la cua de totes. Sempre sóc l'última a fer les intervencions, a donar la opinió i a posar en pràctica el que sigui que hem de practicar. De mica en mica però, la feina va sortint i estic contenta de formar part d'aquest grup tant treballador i inquiet. De vegades penso que anem massa endavant i tot perquè el Joan dóna instruccions de coses que nosaltres ja hem fet o ja hem mirat de començar a fer. Com ara, que estem escrivint com si escrivíssim a un bloc que encara no està activat. Però després, al veure que mai sobra temps per res m'alegro d'haver-ho anat fent tot així, sense parar, amb constància i bona lletra.

Així doncs aquesta assignatura o aquest projecte em genera dos sentiments diferents. Per una banda em fa sentir bé perquè aprenc coses que sempre havia considerat molt difícils per mi (sóc de les que si pogués escriuria amb una ploma de colom i un tinter) però per l'altra no puc evitar... entristir-me no però no sé... un sentiment una mica de culpabilitat quan em connecto a la nit i em trobo amb tanta feina ben feta per les meves companyes.

I res més. Estem a la segona PAC i en queden dues més per endavant. Espero que sapiguem mantenir aquest ritme, aquesta il·lusió i aquest bon rotllo fins al final!

Núria Gavaldà

Competències TIC ... Què és això?

Aquest és el meu primer quadrimestre a la UOC i abans de matricular-me tot em semblava nou, novíssim. Havia de triar assignatures i no sabia per on començar. En alguna banda vaig llegir que es recomanava la matriculació d'aquesta assignatura (obligatòria) al començament ja que els coneixements que s'adquiririen eren útils al llarg dels estudis. Doncs apa, de cap. Jo soc així: si s'ha de fer, es fa, i quan abans millor. (Això mateix vaig pensar amb Estadística ... però això ja es un altre tema)

No tenia cap idea del que podia ser C-TIC... i, en començar el curs, estava força atabalada amb tot plegat (soc molt patidora, ho reconec). Desconeixia els mètodes d'ensenyament de la UOC i qualsevol novetat era (i suposo que la UOC encara em reserva moltes sorpreses) motiu de sacsejada.

Com a molta gent, m'agrada tenir les coses sota control, saber on soc i que m'hi desenvolupo bé. Això no sempre és possible, i de vegades toca arremangar-se més del que s'està habituat. Quan em trobo en disjuntives d'aquest tipus ... acostumo a no pensar-m'hi gaire: endavant. Un exemple d'això és que vaig ser la primera a intervenir al Debat, a l'inici de l'assignatura. Uns dies després, a la trobada de la UOC, aquell dissabte a l'Autònoma, alguns dels assistents a la sessió de l'assignatura ... de seguida em van reconèixer (jo em volia fondre), suposo que perquè m'hi havia tirat de cap i després la gent es va afanyar a fer les seves intervencions. De la trobada recordo que em va tranquil·litzar que els que hi érem teníem les mateixes inseguretat, més o menys (mal de muchos, consuelo de tontos, ja ho sé).

I després va venir la constitució del grup. Aquest era un altre tema en el que m'havia d'arremangar. Com que m'agrada tenir les coses controlades, sé que em costen "els treballs en grup", i si són virtuals encara més! No perquè em costi relacionar-me amb la gent, però sé que per mi és un "plus" de responsabilitat en vers l'altre (i viceversa, és clar). Procuro treballar tant com puc, i en principi desitges que l'altre faci el mateix, o que, al menys, es respiri "la responsabilitat" pel treball grupal. I moltes vegades no és així, i cal respectar -en principi- el ritme i les activitats personals i extraescolars de tothom.

En això puc afirmar que, almenys fins ara, i com diria la meva àvia, "hem fet sort". Una mica a la "tun-tun" vam crear el grup "ticxtots", 4 dones que no ens coneixiem de res. A l'Àngels l'havia vist a la trobada UOC i en recordava algunes intervencions al Debat, que havia sentit molt properes (sobretot pel que feia a l'actitud dels membres del grup). Va ser per això que quan ella va proposar el tema, m'hi vaig afegir de seguida.

Després, en els primers contactes, vaig veure que totes estàvem "verdes" pel que feia al domini de les TIC, programes, recursos electrònics (coses que ara ens semblen tant normals com el Google Docs o el Dropbox, per exemple) ... Com ens en sortiríem??? De seguida, vam haver d'elaborar els Acords de Grup que havien de dictar la relació entre els membres del grup i les normes de com s'elaboraria el projecte. Haig de reconèixer que tot plegat se'm va fer un núvol ... i que llavors encara no era del tot conscient de què havíem de fer. Per això, no m'estranya quan el consultor diu que normalment els "acords de grup" coixegen molt ... jo crec que, en aquell punt, els estudiants encara no ens hem fet al càrrec del que estem fent. L'elaboració dels acords i la presentació de la PAC1 van coincidir, a més, en uns dies en que no vaig poder estar al 100% pel grup, i em sentia malament de no poder-hi participar amb la mateixa intensitat, però es va començar establint una confiança, una manera de treballar ... que va fer que, no obstant tot plegat, poguéssim lliurar la PAC a temps, i en unes condicions dignes.

Aquest petit èxit -que va ser confirmat per la valoració de consultor-, crec que ens va reafirmar com a grup. Hem pogut comprovar -almenys en la meva opinió, i espero que es mantingui fins al final-, que som 4 persones de tarannars similars: treballadores, patidores, responsables ...però col·laboratives i alegres, amb un sentit molt positiu i ganes d'aprendre i treballar. Tot això motiva, i molt, a l'hora de posar-se a la feina.

D'uns primers contactes on primaven la distància i la correcció ... hi ha hagut una evolució al companyerisme, l'alegria i l'acostament (virtual, això si ... per ara). Suposo que això ho han afavorit eines com el Google Docs -que potser és més informal-, o com el xat de l'skype, al qual ens hem trobat més d'una vegada per compartir dubtes i experiències (i xerrades personals).

Aquest és el meu primer "post" al bloc, de to molt íntim, però que escrivint-lo he comprovat que hi havia una necessitat de compartir aquestes sensacions.

Benvinguda

Espai de treball del grup TICxTOTS de l'assignatura Competències TIC en Informació i Documentació dels estudis d'Informació i Documentació de la Universitat Oberta de Catalunya.