Crec que a totes ens va sobtar que el Joan ens cridés l'atenció sobre el fet que després d'entregar una pac estem uns dies sense reiniciar el diàleg.
Vull explicar-vos un conte. Crec que originalment és del Bucay però a mi me l'explica el meu home quan em veu massa posada en una cosa. Sigui de qui sigui crec que ens va com l'anell al dit. Diu així:
Un llenyataire se'n va al bosc disposat a fer molta llenya i al cap del dia ha aconseguit una muntanya de llenya de la seva alçada. No content amb això, decideix que el dia següent treballarà més per aconseguir més llenya. Així, l'endemà es lleva ben d'hora i va a treballar. No para per esmorzar ni per berenar però al cap del dia té una pila de llenya de la seva alçada. Enfadat amb ell mateix decideix que el següent dia no només no descansarà sinó que treballarà més ràpid. Però el dia següent aconsegueix la mateixa llenya que l'anterior o potser fins i tot una mica menys. I així van passant els dies. Ell treballa de sol a sol i cada dia fa menys llenya.
Fins que un dia, esgotat, es deixa caure a terra i s'adorm. Quan es desperta allà a la vora hi ha un llenyataire que serra els arbres amb una serra com la seva, a una velocitat moderada, i amb una força semblant a la seva. Mentre serra va entonant cançons i bevent aigua de tant en tant. El primer llenyataire, convençut que així l'altre no farà ni mitja pila de llenya decideix fer-se l'adormit per al cap del dia poder-se'n riure a cor què vols. El segon llenyataire però, va fent sense pressa. Para a esmorzar, para a dinar, fa una bona becaina i després, sota un gran pi es posa a esmolar l'eina. Al cap del dia ha aconseguit tres piles de llenya altes com ell mateix.
"Moraleja": no tot és treballar; també s'ha d'esmolar l'eina!
Vull explicar-vos un conte. Crec que originalment és del Bucay però a mi me l'explica el meu home quan em veu massa posada en una cosa. Sigui de qui sigui crec que ens va com l'anell al dit. Diu així:
Un llenyataire se'n va al bosc disposat a fer molta llenya i al cap del dia ha aconseguit una muntanya de llenya de la seva alçada. No content amb això, decideix que el dia següent treballarà més per aconseguir més llenya. Així, l'endemà es lleva ben d'hora i va a treballar. No para per esmorzar ni per berenar però al cap del dia té una pila de llenya de la seva alçada. Enfadat amb ell mateix decideix que el següent dia no només no descansarà sinó que treballarà més ràpid. Però el dia següent aconsegueix la mateixa llenya que l'anterior o potser fins i tot una mica menys. I així van passant els dies. Ell treballa de sol a sol i cada dia fa menys llenya.
Fins que un dia, esgotat, es deixa caure a terra i s'adorm. Quan es desperta allà a la vora hi ha un llenyataire que serra els arbres amb una serra com la seva, a una velocitat moderada, i amb una força semblant a la seva. Mentre serra va entonant cançons i bevent aigua de tant en tant. El primer llenyataire, convençut que així l'altre no farà ni mitja pila de llenya decideix fer-se l'adormit per al cap del dia poder-se'n riure a cor què vols. El segon llenyataire però, va fent sense pressa. Para a esmorzar, para a dinar, fa una bona becaina i després, sota un gran pi es posa a esmolar l'eina. Al cap del dia ha aconseguit tres piles de llenya altes com ell mateix.
"Moraleja": no tot és treballar; també s'ha d'esmolar l'eina!
Jo, Núria, m'hi he vist reflectida en el teu conte: com el teu llenyataire de la destral ... aquests darrers dies necessito esmolar l'eina, beure una mica d'aigua i cantar
ResponEliminaI tant! Jo també crec que sense moments d'esbarjo la cosa no pot seguir endavant... si forces molt la màquina arriba un moment que es bloqueja!
ResponEliminaGràcies Núria, m'has fet un bon regal per començar el dia!
Quantes vegades aquests últims dies he necessitat descansar, beure aigua, cantar i esmolar l'eina!, però vosaltres heu estat de gran ajuda per continuar amb il.lusió, ganes i bon humor.
ResponElimina