Uf! quin descans! Portem no sé quants dies enganxades a l'ordinador, i això que semblava que aquesta PAC seria més relaxada! Doncs al final hem tornat a fer una bona marathon!
Però el que més m'ha impressionat ha estat el sentit del deure de les meves companyes. Ha estat una PAC ben accidentada. Cadascuna de les meves companyes ha tingut algun problema que justificava de sobres el desaparèixer uns dies. He pensat més d'un cop que ens hauríem de repartir la feina o bé entregar la PAC una mica més tard perquè segurament jo no hauria actuat amb tanta sang freda com elles. Sempre al peu del canó. Però finalment no ha calgut (bé, enlloc d'enviar-la ahir a la nit ho hem fet aquest matí, però no hi ha gaire diferència) i ara ja respirem totes.
Una altra cosa que m'ha sorprès és que m'ho he passat pipa. Confesso que al principi de treballar amb elles vaig pensar: "Déu meu, m'he posat en un grup de motivades fins l'extenuació!" . Tants missatges, tant donar voltes a les coses... Em vaig espantar molt, jajaja. Però ara disfruto com una boja. Dóna gust intentar ajudar i ser útil, dóna gust confiar en els altres membres d'un equip, dóna gust que enmig d'una tempesta com han estat aquests dies encara hi hagi un foradet per l'humor!
Jo els resultats del projecte no sé si seran bons però el que sí sé és que a totes e agrada treballar juntes i això ja és fantàstic!
Però el que més m'ha impressionat ha estat el sentit del deure de les meves companyes. Ha estat una PAC ben accidentada. Cadascuna de les meves companyes ha tingut algun problema que justificava de sobres el desaparèixer uns dies. He pensat més d'un cop que ens hauríem de repartir la feina o bé entregar la PAC una mica més tard perquè segurament jo no hauria actuat amb tanta sang freda com elles. Sempre al peu del canó. Però finalment no ha calgut (bé, enlloc d'enviar-la ahir a la nit ho hem fet aquest matí, però no hi ha gaire diferència) i ara ja respirem totes.
Una altra cosa que m'ha sorprès és que m'ho he passat pipa. Confesso que al principi de treballar amb elles vaig pensar: "Déu meu, m'he posat en un grup de motivades fins l'extenuació!" . Tants missatges, tant donar voltes a les coses... Em vaig espantar molt, jajaja. Però ara disfruto com una boja. Dóna gust intentar ajudar i ser útil, dóna gust confiar en els altres membres d'un equip, dóna gust que enmig d'una tempesta com han estat aquests dies encara hi hagi un foradet per l'humor!
Jo els resultats del projecte no sé si seran bons però el que sí sé és que a totes e agrada treballar juntes i això ja és fantàstic!
Ostres Núria ... doncs tu no et quedes curta amb lo de "motivades fins l'extenuació"!!! jajaja!!! Jo també m'ho estic passant molt bé, crec que el disfrutar i el treballar és com una màquina que funciona amb energia que es retroalimenta. Com les dinamos de la bicicleta (no sé si existeixen encara), com més pedales més llum fan.
ResponElimina