Aquest és el meu primer quadrimestre a la UOC i abans de matricular-me tot em semblava nou, novíssim. Havia de triar assignatures i no sabia per on començar. En alguna banda vaig llegir que es recomanava la matriculació d'aquesta assignatura (obligatòria) al començament ja que els coneixements que s'adquiririen eren útils al llarg dels estudis. Doncs apa, de cap. Jo soc així: si s'ha de fer, es fa, i quan abans millor. (Això mateix vaig pensar amb Estadística ... però això ja es un altre tema)
No tenia cap idea del que podia ser C-TIC... i, en començar el curs, estava força atabalada amb tot plegat (soc molt patidora, ho reconec). Desconeixia els mètodes d'ensenyament de la UOC i qualsevol novetat era (i suposo que la UOC encara em reserva moltes sorpreses) motiu de sacsejada.
Com a molta gent, m'agrada tenir les coses sota control, saber on soc i que m'hi desenvolupo bé. Això no sempre és possible, i de vegades toca arremangar-se més del que s'està habituat. Quan em trobo en disjuntives d'aquest tipus ... acostumo a no pensar-m'hi gaire: endavant. Un exemple d'això és que vaig ser la primera a intervenir al Debat, a l'inici de l'assignatura. Uns dies després, a la trobada de la UOC, aquell dissabte a l'Autònoma, alguns dels assistents a la sessió de l'assignatura ... de seguida em van reconèixer (jo em volia fondre), suposo que perquè m'hi havia tirat de cap i després la gent es va afanyar a fer les seves intervencions. De la trobada recordo que em va tranquil·litzar que els que hi érem teníem les mateixes inseguretat, més o menys (mal de muchos, consuelo de tontos, ja ho sé).
I després va venir la constitució del grup. Aquest era un altre tema en el que m'havia d'arremangar. Com que m'agrada tenir les coses controlades, sé que em costen "els treballs en grup", i si són virtuals encara més! No perquè em costi relacionar-me amb la gent, però sé que per mi és un "plus" de responsabilitat en vers l'altre (i viceversa, és clar). Procuro treballar tant com puc, i en principi desitges que l'altre faci el mateix, o que, al menys, es respiri "la responsabilitat" pel treball grupal. I moltes vegades no és així, i cal respectar -en principi- el ritme i les activitats personals i extraescolars de tothom.
En això puc afirmar que, almenys fins ara, i com diria la meva àvia, "hem fet sort". Una mica a la "tun-tun" vam crear el grup "ticxtots", 4 dones que no ens coneixiem de res. A l'Àngels l'havia vist a la trobada UOC i en recordava algunes intervencions al Debat, que havia sentit molt properes (sobretot pel que feia a l'actitud dels membres del grup). Va ser per això que quan ella va proposar el tema, m'hi vaig afegir de seguida.
Després, en els primers contactes, vaig veure que totes estàvem "verdes" pel que feia al domini de les TIC, programes, recursos electrònics (coses que ara ens semblen tant normals com el Google Docs o el Dropbox, per exemple) ... Com ens en sortiríem??? De seguida, vam haver d'elaborar els Acords de Grup que havien de dictar la relació entre els membres del grup i les normes de com s'elaboraria el projecte. Haig de reconèixer que tot plegat se'm va fer un núvol ... i que llavors encara no era del tot conscient de què havíem de fer. Per això, no m'estranya quan el consultor diu que normalment els "acords de grup" coixegen molt ... jo crec que, en aquell punt, els estudiants encara no ens hem fet al càrrec del que estem fent. L'elaboració dels acords i la presentació de la PAC1 van coincidir, a més, en uns dies en que no vaig poder estar al 100% pel grup, i em sentia malament de no poder-hi participar amb la mateixa intensitat, però es va començar establint una confiança, una manera de treballar ... que va fer que, no obstant tot plegat, poguéssim lliurar la PAC a temps, i en unes condicions dignes.
Aquest petit èxit -que va ser confirmat per la valoració de consultor-, crec que ens va reafirmar com a grup. Hem pogut comprovar -almenys en la meva opinió, i espero que es mantingui fins al final-, que som 4 persones de tarannars similars: treballadores, patidores, responsables ...però col·laboratives i alegres, amb un sentit molt positiu i ganes d'aprendre i treballar. Tot això motiva, i molt, a l'hora de posar-se a la feina.
D'uns primers contactes on primaven la distància i la correcció ... hi ha hagut una evolució al companyerisme, l'alegria i l'acostament (virtual, això si ... per ara). Suposo que això ho han afavorit eines com el Google Docs -que potser és més informal-, o com el xat de l'skype, al qual ens hem trobat més d'una vegada per compartir dubtes i experiències (i xerrades personals).
Aquest és el meu primer "post" al bloc, de to molt íntim, però que escrivint-lo he comprovat que hi havia una necessitat de compartir aquestes sensacions.
No tenia cap idea del que podia ser C-TIC... i, en començar el curs, estava força atabalada amb tot plegat (soc molt patidora, ho reconec). Desconeixia els mètodes d'ensenyament de la UOC i qualsevol novetat era (i suposo que la UOC encara em reserva moltes sorpreses) motiu de sacsejada.
Com a molta gent, m'agrada tenir les coses sota control, saber on soc i que m'hi desenvolupo bé. Això no sempre és possible, i de vegades toca arremangar-se més del que s'està habituat. Quan em trobo en disjuntives d'aquest tipus ... acostumo a no pensar-m'hi gaire: endavant. Un exemple d'això és que vaig ser la primera a intervenir al Debat, a l'inici de l'assignatura. Uns dies després, a la trobada de la UOC, aquell dissabte a l'Autònoma, alguns dels assistents a la sessió de l'assignatura ... de seguida em van reconèixer (jo em volia fondre), suposo que perquè m'hi havia tirat de cap i després la gent es va afanyar a fer les seves intervencions. De la trobada recordo que em va tranquil·litzar que els que hi érem teníem les mateixes inseguretat, més o menys (mal de muchos, consuelo de tontos, ja ho sé).
I després va venir la constitució del grup. Aquest era un altre tema en el que m'havia d'arremangar. Com que m'agrada tenir les coses controlades, sé que em costen "els treballs en grup", i si són virtuals encara més! No perquè em costi relacionar-me amb la gent, però sé que per mi és un "plus" de responsabilitat en vers l'altre (i viceversa, és clar). Procuro treballar tant com puc, i en principi desitges que l'altre faci el mateix, o que, al menys, es respiri "la responsabilitat" pel treball grupal. I moltes vegades no és així, i cal respectar -en principi- el ritme i les activitats personals i extraescolars de tothom.
En això puc afirmar que, almenys fins ara, i com diria la meva àvia, "hem fet sort". Una mica a la "tun-tun" vam crear el grup "ticxtots", 4 dones que no ens coneixiem de res. A l'Àngels l'havia vist a la trobada UOC i en recordava algunes intervencions al Debat, que havia sentit molt properes (sobretot pel que feia a l'actitud dels membres del grup). Va ser per això que quan ella va proposar el tema, m'hi vaig afegir de seguida.
Després, en els primers contactes, vaig veure que totes estàvem "verdes" pel que feia al domini de les TIC, programes, recursos electrònics (coses que ara ens semblen tant normals com el Google Docs o el Dropbox, per exemple) ... Com ens en sortiríem??? De seguida, vam haver d'elaborar els Acords de Grup que havien de dictar la relació entre els membres del grup i les normes de com s'elaboraria el projecte. Haig de reconèixer que tot plegat se'm va fer un núvol ... i que llavors encara no era del tot conscient de què havíem de fer. Per això, no m'estranya quan el consultor diu que normalment els "acords de grup" coixegen molt ... jo crec que, en aquell punt, els estudiants encara no ens hem fet al càrrec del que estem fent. L'elaboració dels acords i la presentació de la PAC1 van coincidir, a més, en uns dies en que no vaig poder estar al 100% pel grup, i em sentia malament de no poder-hi participar amb la mateixa intensitat, però es va començar establint una confiança, una manera de treballar ... que va fer que, no obstant tot plegat, poguéssim lliurar la PAC a temps, i en unes condicions dignes.
Aquest petit èxit -que va ser confirmat per la valoració de consultor-, crec que ens va reafirmar com a grup. Hem pogut comprovar -almenys en la meva opinió, i espero que es mantingui fins al final-, que som 4 persones de tarannars similars: treballadores, patidores, responsables ...però col·laboratives i alegres, amb un sentit molt positiu i ganes d'aprendre i treballar. Tot això motiva, i molt, a l'hora de posar-se a la feina.
D'uns primers contactes on primaven la distància i la correcció ... hi ha hagut una evolució al companyerisme, l'alegria i l'acostament (virtual, això si ... per ara). Suposo que això ho han afavorit eines com el Google Docs -que potser és més informal-, o com el xat de l'skype, al qual ens hem trobat més d'una vegada per compartir dubtes i experiències (i xerrades personals).
Aquest és el meu primer "post" al bloc, de to molt íntim, però que escrivint-lo he comprovat que hi havia una necessitat de compartir aquestes sensacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada